Valéncia: La família de Mohamed, al carrer sense una alternativa habitacional permanent i digna
Per Agéncia LQS
Massanassa, 23 de maig de 2026 – La família de Mohamed, la seua dona i els seus dos fills menors (un d’ells amb discapacitat reconeguda) va rebre l’orde de desallotjament aquest divendres 22 de maig del seu domicili, situat al carrer Francisco Nacher Pons, 21. Gràcies a la pressió popular, s’ha aconseguit una moratòria de 48 hores que expira el diumenge al migdia. Passat eixe termini, la família haurà de deixar l’habitatge de manera definitiva. L’Ajuntament no ha presentat cap alternativa habitacional permanent, per escrit ni adaptada a les necessitats del menor.
Nota de premsa:
Una família en situació de vulnerabilitat extrema
Esta família viu en una situació de vulnerabilitat molt greu. Tenen dos menors al càrrec; un d’ells té discapacitat. No disposen de suport familiar a la zona i els seus recursos econòmics són molt limitats. Després de 30 anys arrelat a Massanassa, Mohamed i la seua família es queden al carrer.
Cal recordar que la família porta des de 2018 inscrita en el registre d’EVHA (Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl). Acumulen informes d’urgència, però mai no se’ls ha assignat cap vivenda pública. Tal com denuncia el mateix Mohamed: «Llevamos años en el EVHA y con informes de urgencia para una vivienda y no nos han contestado nada nunca» .
Per què es produeix el desallotjament?
L’origen del desallotjament no és un conflicte contractual. L’informe de l’arquitecta municipal (27 d’abril de 2026) va declarar una situació de ruina tècnica amb risc de col·lapse immediat al forjat de la cuina i el bany. Fa un any ja es va derrumbar part del sostre. Davant d’aquest perill, l’Ajuntament va sol·licitar i va obtindre una autorització judicial el mateix 22 de maig per a procedir al desallotjament per raons de seguretat.
La mesura de seguretat és inqüestionable: ningú pot romandre en una casa que amenaça de caure. Allò que denunciem és que l’emergència habitacional no s’ha resolt amb la mateixa celeritat que l’emergència estructural. L’Ajuntament ha actuat amb rapidesa per a traure la família del perill, però no ha actuat amb la mateixa rapidesa per a donar-los un sostre digne i permanent després.
La moratòria de 48 hores: una solució inacceptable
L’Ajuntament de Massanassa, dirigit per l’alcalde Paco Comes, ha oferit solucions temporals. Segons el document signat pels Serveis Socials el 20 de maig, l’única alternativa existent és un mes aproximadament d’estada en un hostal, finançat per Creu Roja i l’Ajuntament.
Mohamed va rebutjar aquesta oferta per escrit. La seua posició és clara: «Mi familia y yo no vamos a abandonar voluntariamente nuestro domicilio si no tenemos alternativa habitacional digna» .
En un mercat d’habitatge tensionat com el de l’Horta Sud, on els lloguers han pujat descontroladament i les famílies destinen més del 40% dels ingressos a l’habitatge, trobar un pis accessible en 48 hores és simplement impossible. Un mes d’hotel no resol el problema de fons, especialment per a un menor amb necessitats específiques d’accessibilitat i estabilitat.
El context estatal: la protecció antidesnonaments que es va quedar en paper mullat
Per a entendre per què una família en risc d’exclusió pot ser llançada al carrer sense una alternativa, cal recordar el marc legal estatal. El Govern central tenia previst prorrogar fins al 31 de desembre de 2026 la prohibició de desnonar persones vulnerables sense alternativa habitacional. No obstant això, el Congrés dels Diputats va tombar el decret òmnibus que incloïa esta mesura a finals de gener de 2026.
Davant d’això, el govern va presentar un nou decret, però amb una modificació substancial: els propietaris particulars amb fins a 10 vivendes queden fora d’aquesta prohibició. Això significa que, en la pràctica, famílies com la de Mohamed no estan protegides per aquest «escut social». A més, l’aprovació d’aquest nou decret és incerta. En este buit normatiu, l’Ajuntament de Massanassa i la Generalitat Valenciana no han implementat mesures extraordinàries per a suplir esta falta de protecció estatal.
El risc real d’una separació familiar
Un dels aspectes més delicats d’este cas és la por que pateix la família. Davant la negativa de Mohamed a acceptar el recurs temporal sense garanties de continuïtat, planeja una amenaça real. Si la família es queda al carrer després del mes d’hotel, els Serveis Socials podrien veure’s obligats a obrir un expedient de protecció de menors.
Esta situació límit condiciona Mohamed a acceptar solucions que no resolen el seu problema de fons. Exigim que cap administració utilitze la por a la pèrdua de la custòdia com a moneda de canvi per a acceptar recursos temporals.
L’alcalde Paco Comes: inacció política i despreocupació
Entenem que l’alcalde Paco Comes no ha mostrat el lideratge polític suficient per a resoldre el problema.
Des de la Koordinadora de Kolectivos del Parke Alcosa ens preguntem: si els tècnics ja han fet els informes i les derivacions, quina acció política concreta ha realitzat l’alcalde? Més enllà de signar la resolució de desnonament i sol·licitar el permís judicial, no hi ha hagut una implicació personal per a mediar amb la Generalitat o buscar una solució negociada.
Mohamed ho expressa així: «El Ayuntamiento no ha hecho ninguna propuesta de alternativa habitacional permanente. Una resolución para tirarnos de la vivienda… ¿para qué sirven los políticos sino hacen acción política para resolver problemas de tal envergadura?»
Un dispositiu policial desproporcionat
El passat divendres, una vintena d’agents de Guàrdia Civil i Policia Local es van plantar davant del domicili amb escuts i guants. Van identificar una desena de persones solidàries i van amenaçar amb possibles sancions administratives. Este desplegament, per a executar el desallotjament d’una família que no oferia resistència violenta, resulta desproporcionat i intimidatori en el marc d’una acció solidària davant una situació de dificultat social.
Exigències de la Koordinadora del Parke Alcosa
Davant d’esta situació límit, la Koordinadora de Kolectivos del Parke Alcosa fa les següents exigències. En primer lloc, la suspensió immediata de l’execució del desallotjament fins que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana presenten per escrit una alternativa habitacional permanent, digna i adaptada a les necessitats del menor amb discapacitat. En segon lloc, la constitució d’una taula de negociació real, amb assessorament jurídic i social independent per a la família, on es definisquen terminis concrets i recursos assignats. En tercer lloc, que l’Ajuntament de Massanassa i la Conselleria d’Habitatge posen sobre la taula, de manera immediata, un contracte de lloguer social o l’adjudicació d’una vivenda pública. En quart lloc, la retirada de les possibles multes administratives imposades a les persones solidàries durant el dispositiu policial. I en cinquè lloc, que l’alcalde Paco Comes garantisca per escrit que en cap cas es promourà un expedient de protecció de menors derivat de la falta d’habitatge, i que es retiren les pressions implícites que aprofiten la vulnerabilitat de la família.
* Koordinadora de Kolectivos Parke Alcosa
– País Valenciá: riesgo de derrumbe Massanassa ¡Vivienda digna YA!
Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Twitter: @LQSomos;
Facebook: LoQueSomos; Instagram: LoQueSomos;
WhatsApp: LoQueSomos; Youtube: @LoquesomosAudiovisual
