Més de 150 municipis s’unixen per a mapar la falta d’arbres i exigir ombra davant l’emergència climàtica

Per Agéncia LQS*

Més de 150 municipis de les 17 comunitats autònomes i Melilla, entre ells 39 capitals de província, participaran els dies 3 i 4 d’octubre en l’‘Ecomapatge Estatal – Ací falta un arbre!’, una iniciativa ciutadana impulsada per Aliança pel Clima, Barris pel Clima, la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Intermón Oxfam i Joventut pel Clima. L’objectiu: visibilitzar l’estat deficient de l’arbratge urbà, assenyalar escocells buits, tocones i arbres secs, i reclamar als ajuntaments més cobertura vegetal, sòl adequat i espècies apropiades. En municipis com Albal, Benetússer, Paiporta i Sedaví, els Comités d’Emergència i Reconstrucció (CLER) denuncien la manca d’infraestructures verdes i exigeixen una moratòria contra l’asfaltat de sòl permeable per a fer front a les onades de calor i a les conseqüències de la DANA

Nota de premsa:

‘Ací falta un arbre!’ Més de 150 municipis de tot l’Estat se sumen a un mapatge ciutadà sobre l’arbratge urbà

L’Ecomapatge Estatal se celebrarà els dies 3 i 4 d’octubre. La iniciativa dona continuïtat a la Termometrada 2025, en la qual van participar 67 municipis per a denunciar els efectes de les illes de calor en pobles i ciutats.

Grups organitzats en més de 150 municipis de les 17 comunitats autònomes, entre ells 39 capitals de província, participaran en ‘Ecomapatge Estatal – Ací falta un arbre!’. L’activitat, promoguda per Aliança pel Clima, Barris pel Clima, la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Intermón Oxfam i Joventut pel Clima, busca visibilitzar l’estat de l’arbratge urbà i proposar millores als governs locals.

Durant el 3 i el 4 d’octubre, les persones participants podran assenyalar en ecomapa.org escocells buits, tocones i arbres secs, tant en la via pública com en parcs i jardins. També podran registrar escocells en els quals els arbres a penes disposen d’espai, inclosos els coberts amb ciment o resines. Els resultats podran seguir-se en la web al llarg del cap de setmana.

Les organitzacions convocants recorden que els arbres proporcionen ombra i frescor, contribuïxen a millorar la qualitat de l’aire, capturen «fins a un 80% de la pols atmosfèrica», milloren la salut de les persones i oferixen refugi a la biodiversitat. Al seu juí, la quantitat i l’estat de l’arbratge són deficients en molts barris. Per això, plantegen el mapatge com un primer pas per a identificar problemes concrets i reclamar solucions.

Les entitats subratllen que reposar els arbres absents i cuidar els existents és només el començament. Reclamen també parar atenció a la cobertura vegetal, disposar de sòl adequat per al creixement de les arrels, triar espècies apropiades per a cada lloc i evitar les podes severes. “Hem de reivindicar que es planten ara els arbres que ens donaran ombra dins de 30 anys. No tenim un instant que perdre”, assenyalen.

En l’activitat participen més de 500 associacions veïnals, juvenils i de famílies, grups ecologistes i catòlics, centres de majors i membres del professorat. Per a les organitzacions promotores, esta participació mostra la preocupació ciutadana per la crisi climàtica i la disposició a millorar els espais comuns. Per això, demanen a les administracions públiques que donen suport a les demandes sorgides del mapatge.

En els municipis d’Albal, Benetússer, Paiporta i Sedaví, els Comités d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i la seua iniciativa Horta Sud, Neta, Verda i Viva, impulsen l’ecomapatge per a posar en relleu la carència d’infraestructures verdes. Especialment deficitaris són els municipis de Benetússer i Sedaví que tenen menys de 3 m2 de zones verdes per habitant. La DANA d’octubre de 2024 va castigar durament l’arbratge de l’Horta Sud, i la recuperació dels arbres perduts no està sent prioritària en la majoria d’estos municipis: al contrari, se estan perdent arbres i hi ha plans aprobats que destruiran mes masa arbòria.

Albal, Benetússer, Paiporta i Sedaví acusen la escassetat d’ombra i la falta de reposició de l’arbratge perdut en els escocells que han quedat buits. Els CLER denuncien que a l’Horta Sud aquesta manca de zones verdes s’unix a la alta densitat de població i l’insuficient aïllament en les vivendes. Tot aixó converteix l’Horta Sud en una zona vulnerable amb un gran estrés tèrmic: algun dels barris afronten les temperatures més extremes de la zona metropolitana de València. Els CLER consideren que esta activitat ajudarà a identificar i visibilitzar necessitats concretes i a reclamar als Ajuntaments mesures per a ampliar i cuidar la cobertura arbòria. En este sentit aplicar la regla 3-30-300 als nostres barris es fa imprescindible per fer front a l’emergència climàtica.

Davant l’augment de les temperatures, comptar amb arbres sans i espais d’ombra és una qüestió cada vegada més important per a l’habitabilitat de les localitats de l’Horta Sud. Per això, els CLER exigixen una moratòria de tots els projectes de reconstrucció que es basen a asfaltar o formigonar sòl permeable, mentres que no demostren que eixa impermeabilització del sòl no contribuirà a agreujar els danys deguts a pluges torrencials i onades de calor extrem. Si admetem el valor superior de la vida, no podem perdre ni més arbres, ni més horta, ni més terra sana.

* Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció

Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Facebook: LoQueSomos;
Instagram: LoQueSomos; WhatsApp: LoQueSomos;
Youtube: @LoquesomosAudiovisual