País Valencià: Un bon pas, però insuficient
Per Agéncia LQS
La Crida pel Finançament valora la proposta de reforma del finançament com un pas positiu, però el País Valencià continua necessitant sobirania econòmica…
L’esborrany del nou sistema de finançament autonòmic presentat pel Ministeri espanyol d’Hisenda, que podria suposar un increment de prop de 3.700 milions d’euros anuals per al País Valencià, representa un avanç significatiu respecte a una situació d’infrafinançament que la societat valenciana denuncia des de fa dècades.
Si aquesta proposta es materialitza, la Generalitat Valenciana podria millorar el finançament dels serveis públics fonamentals i corregir, almenys en part, una discriminació que ha situat el nostre país entre els territoris més mal finançats de l’Estat i de la UE i que ha contribuït a l’empobriment de les seues classes populars, malgrat el seu pes demogràfic, econòmic i la seua aportació fiscal.
És, per tant, una bona notícia. Però ni és suficient ni, per descomptat, és la solució definitiva.
La qüestió valenciana no és únicament la gestió ultraliberal i clientelar del Govern valencià actual, ni tampoc disposar de menys recursos dels que corresponen. La qüestió de fons és que el Poble Valencià continua sense decidir sobre els seus propis recursos.
La reforma no resol el deute acumulat durant dècades d’infrafinançament, un deute que no és conseqüència d’una despesa excessiva, sinó d’haver hagut de prestar els mateixos serveis públics que altres comunitats amb molts menys ingressos. Per això, resulta imprescindible que la gènesi d’aquest deute siga reconeguda, condonat i compensat, perquè no és un problema de mala gestió, sinó el resultat d’una discriminació estructural sostinguda en el temps.
La proposta tampoc aborda una altra reivindicació històrica del poble valencià: les infrainversions de l’Estat. Durant massa dècades, el País Valencià ha rebut unes inversions molt inferiors a la mitjana de les comunitats autònomes, al seu pes demogràfic, econòmic i a la seua contribució al conjunt de l’Estat. Aquest dèficit acumulat ha condicionat el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries, viàries, hidràuliques, energètiques i dels equipaments públics, limitant la competitivitat de la nostra economia i les oportunitats de benestar de la ciutadania.
La reforma del finançament hauria d’anar acompanyada d’un compromís explícit de compensació d’aquest dèficit històric d’inversions i de l’establiment de mecanismes que garantisquen que aquesta discriminació estructural no es tornarà a repetir. Sense aquesta garantia, el País Valencià continuarà arrossegant les conseqüències d’un desequilibri acumulat durant dècades.
Tampoc es modifica l’actual model de dependència fiscal. L’Estat continuarà determinant la recaptació de la major part dels impostos, els criteris de distribució dels recursos i bona part de les decisions econòmiques estratègiques. En conseqüència, el País Valencià continuarà depenent de decisions adoptades fora del seu àmbit polític.
Per això, aquesta proposta hauria d’obrir una nova etapa. Una etapa en què el debat deixe de limitar-se a reclamar una reforma del sistema i un finançament just i avance cap a una reivindicació més profunda: la sobirania econòmica, la gestió democràtica dels recursos i la corresponsabilitat fiscal.
Necessitem un model que garantisca recursos suficients, que compense el deute generat per l’infrafinançament, que corregisca el dèficit històric d’inversions i que permeta al País Valencià gestionar els seus recursos, recaptar-los i decidir democràticament les seues prioritats econòmiques.
Un finançament just és una condició necessària, però no és una condició suficient. La sobirania econòmica és l’objectiu.
Durant molts anys hem preguntat «quants diners ens falten?». Aquesta continua sent una pregunta necessària, però ja no és suficient. La pregunta decisiva és una altra: «qui decideix sobre aquests diners?» Perquè mentre les decisions fonamentals continuen prenent-se fora del País Valencià, i la seua gestió no responga als interessos de la majoria social, qualsevol reforma, per positiva que siga, continuarà sent parcial.
El nostre repte ja no és només aconseguir un finançament just. També és recuperar les inversions que durant dècades se’ns han negat i garantir que mai més el País Valencià torne a ser discriminat en el repartiment dels recursos públics. Però, sobretot, el nostre repte és construir la sobirania econòmica que faça possible decidir el nostre futur.
Perquè un poble que no decideix sobre els seus recursos difícilment pot decidir plenament el seu futur.
* Crida pel Finançament
⇒ País Valencià a LoQueSomos
Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Facebook: LoQueSomos;
Instagram: LoQueSomos; WhatsApp: LoQueSomos;
Youtube: @LoquesomosAudiovisual
