País Valenciá: Memòria i resistencia, 50 Aniversari. 27 de setembre 1975-2025
Por Agencia LQS*
El pròxim 27 de setembre es compleixen 50 anys dels últims afusellaments del franquisme, que amb eixe crim va meréixer el definitiu aïllament i condemna internacionals.
Sempre, però sobretot en aquestes dates, es fa necessari el record, el reconeixement i l’homenatge a aquells cinc joves que van entregar la seua vida per la llibertat quan apenes li quedaven al dictador uns mesos de vida.
És cert que alguna cosa ha canviat des de llavors: la promulgació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022 va propiciar avanços respecte a la de Memòria Històrica de 2007 encara que, al nostre parer, continua havent-hi bastants insuficiències que sense descurar-nos en el temps hem de continuar corregint. Un dels aspectes notables de l’última de les Lleis citades és el reconeixement del seu dret “a la reparació moral i a la recuperació de la seua memòria personal, familiar i col·lectiva”. En un intent per impugnar-la, les Corts Valencianes –amb la majoria absoluta de PP-VOX- van aprovar en 2024 l’anomenada Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, una Norma en la qual, com és habitual en la dreta i extrema dreta quan es parla de la dictadura franquista, s’equiparava vergonyosament a víctimes i botxins. Afortunadament, el Tribunal Constitucional ha admés la demanda del Govern progressista de coalició contra la citada llei, que no era sinó una burla, una palada més de terra sobre els milers d’assassinats en la dictadura. No podem oblidar que continuem sent el segon país del món amb més desapareguts en les fosses comunes.
Considerem que és necessari rescatar la memòria d’aquell temps per a entendre-ho amb justícia. Els últims anys de la dictadura no van ser una agonia blana, com se sol dir quan parlem dels últims anys del franquisme. Va continuar sent una època de repressió que mai va cessar, com bé demostren els fets que commemorem en aquesta convocatòria de memòria i homenatge. Però va haver-hi més, molts més esdeveniments que tenien a veure amb aquella repressió: van morir manifestants per demanar habitatge, treball i salaris dignes, democràcia, llibertat sindical i política… Es van decretar estats d’excepció, assassinats amb la falsa cobertura de judicis absolutament il·legals, milers de detencions, la tortura era pràctica habitual en comissaries i casernes, els torturadors eren prestigiosos herois del Règim que, paradoxalment i com una burla a la democràcia recentment estrenada, els successius governs de la democràcia van continuar condecorant i premiant amb ascensos en l’escalafó de les forces de seguretat de l’Estat.
Lluitar contra la dictadura franquista era, fins i tot ja quasi en la seua final, mirar de cara a la mort. Cap llibertat ni garantia democràtica protegien als qui s’enfrontaven a ella. Sentenciats a la pena capital abans de ser “jutjats” aquests cinc joves antifranquistes, amb poc més de vint anys, ho sabien. I malgrat això, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki, no van cessar en eixa lluita. Xosé Humberto Baena començava la seua carta de comiat amb una serenitat esgarrifosa: “Papa, mama: m’afusellaran demà…”; o va poder Txiki dedicar als seus germans xicotets, en el revers d’una fotografia, les paraules del Che que figuren en el seu epitafi: “Demà quan jo falte, no em vingueu a plorar. Mai estaré sota terra, soc vent de llibertat”.
Pensem que commemorar la data del 27 de setembre de 1975 és recordar i retre homenatge, en les figures dels cinc joves assassinats, a totes aquelles persones, bastants d’elles afortunadament encara vives, que -amb les diferències polítiques i ideològiques que entre les unes i les altres existien- van lluitar amb generositat contra la dictadura i van obrir pas a les llibertats al nostre país pagant, a vegades, per no dir sempre, un preu molt alt.
Per tot això estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Us convidem a sumar-vos a aquesta iniciativa i col·laborar en la seua realització
* Organitza: Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (ACIF) i col·lectiu Al Alba
Col·laboren: Coordinadora d’Asociacions de Memòria Democràtica, Plataforma de fosas del cementerio de Paterna, Iaies-flauta València, Ca Revolta, Decidim, Asociación Archivo, Guerra y Exilio, Montañas de Libertad, Asociación familiares fosa 128 de Paterna, Col.lectiu per la Recuperació de la Memoria Histórica de Callosa d’en Sarrià i Republicans de Xàtiva, Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 146 de Paterna, Amical de Mauthausen, València ès Refugi, Lêgerîn Azadî (PV), Republicanos de Rocafort, Amapola de la Memoria Democrática de l’ Horta Sud, Plataforma 14 de Abril por la III República, GRMH de Castelló, Associació Cultural Institut Obrer, Associació Memoria Histórica » El Molí» de Quart de les Valls, Sillas contra el hambre, Associació Republicana de la Safor, Assoc Familiars Víctimes del franquisme de la Fossa 100 de Paterna, AMH de Pego M. Dolors Lloret, XEIM, Amics de la FUE, Guadassuar per la Republica, Associació cultural d’Aldaia Vora Vía, Associació Dones i homes Lliures, Asociación 14 de Abril de Siete Aguas, EUPV.
Acte públic de memòria i homenatge
26 de setembre, 18,30 hores
Centre Cultural La Nau
Universitat de València
Adhesions: justicia.reparacio@gmail.com
Castellá:
Memoria y resistencia, 50 Aniversario. 27 de septiembre 1975-2025
El próximo 27 de septiembre se cumplen 50 años de los últimos fusilamientos del franquismo, que con ese crimen mereció el definitivo aislamiento y condena internacionales.
Siempre, pero sobre todo en estas fechas, se hace necesario el recuerdo, el reconocimiento y el homenaje a aquellos cinco jóvenes que entregaron su vida por la libertad cuando apenas le quedaban al dictador unos meses de vida.
Es cierto que algo ha cambiado desde entonces: la promulgación de la Ley de Memoria Democrática de 2022 propició avances con respecto a la de Memoria Histórica de 2007 aunque, a nuestro parecer, sigue habiendo bastantes insuficiencias que sin descuidarnos en el tiempo hemos de seguir corrigiendo. Uno de los aspectos notables de la última de las Leyes citadas es el reconocimiento de su derecho “a la reparación moral y a la recuperación de su memoria personal, familiar y colectiva”. En un intento por impugnarla, les Corts Valencianes –con la mayoría absoluta de PP-VOX- aprobaron en 2024 la llamada Ley de Concordia de la Comunitat Valenciana, una Norma en la que, como viene siendo habitual en la derecha y extrema derecha cuando se habla de la dictadura franquista, se equiparaba vergonzosamente a víctimas y verdugos. Afortunadamente, el Tribunal Constitucional ha admitido la demanda del Gobierno progresista de coalición contra la citada ley, que no era sino una burla, una palada más de tierra sobre los miles de asesinados en la dictadura. No podemos olvidar que seguimos siendo el segundo país del mundo con más desaparecidos en las fosas comunes.
Consideramos que es necesario rescatar la memoria de aquel tiempo para entenderlo con justicia. Los últimos años de la dictadura no fueron una agonía blanda, como se suele decir cuando hablamos de los últimos años del franquismo. Siguió siendo una época de represión que nunca cesó, como bien demuestran los hechos que conmemoramos en esta convocatoria de memoria y homenaje. Pero hubo más, muchos más acontecimientos que tenían que ver con aquella represión: murieron manifestantes por pedir vivienda, trabajo y salarios dignos, democracia, libertad sindical y política… Se decretaron estados de excepción, asesinatos con la falsa cobertura de juicios absolutamente ilegales, miles de detenciones, la tortura era práctica habitual en comisarías y cuartelillos, los torturadores eran reputados héroes del Régimen que, paradójicamente y como una burla a la democracia recientemente estrenada, los sucesivos gobiernos de la democracia siguieron condecorando y premiando con ascensos en el escalafón de las fuerzas de seguridad del Estado.
Luchar contra la dictadura franquista era, incluso ya casi en su final, mirar de cara a la muerte. Ninguna libertad ni garantía democrática protegían a quienes se enfrentaban a ella. Sentenciados a la pena capital antes de ser “juzgados” estos cinco jóvenes antifranquistas, con poco más de veinte años, lo sabían. Y pese a ello, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi y Juan Paredes, Txiki, no cesaron en esa lucha. Xosé Humberto Baena
comenzaba su carta de despedida con una serenidad escalofriante: “Papa, mama: me fusilarán mañana…”; o pudo Txiki dedicar a sus hermanos pequeños, en el reverso de una fotografía, las palabras del Che que figuran en su epitafio: “Mañana cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo tierra, soy viento de libertad”.
Pensamos que conmemorar la fecha del 27 de septiembre de 1975 es recordar y rendir homenaje, en las figuras de los cinco jóvenes asesinados, a todas aquellas personas, bastantes de ellas afortunadamente todavía vivas, que -con las diferencias políticas e ideológicas que entre unas y otras existían- lucharon con generosidad contra la dictadura y abrieron paso a las libertades en nuestro país pagando, a veces, por no decir siempre, un precio muy alto.
Por todo ello estamos organizando para el viernes 26 de septiembre de 2025, un acto público de memoria y homenaje a quienes lucharon, muchas veces hasta dejarse la vida en el empeño, por las libertades que tanto han costado y sigue costando conseguir después de los cincuenta años de la muerte del dictador Francisco Franco.
Os invitamos a sumaros a esta iniciativa y colaborar en su realización.
Organiza: Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (ACIF) i col·lectiu Al Alba
Colaboran: Coordinadora d’Asociacions de Memòria Democràtica, Plataforma de fosas del cementerio de Paterna, Iaies-flauta València, Ca Revolta, Decidim, Asociación Archivo, Guerra y Exilio, Montañas de Libertad, Asociación familiares fosa 128 de Paterna, Col.lectiu per la Recuperació de la Memoria Histórica de Callosa d’en Sarrià i Republicans de Xàtiva, Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 146 de Paterna, Amical de Mauthausen, València ès Refugi, Lêgerîn Azadî (PV), Republicanos de Rocafort, Amapola de la Memoria Democrática de l’ Horta Sud, Plataforma 14 de Abril por la III República, GRMH de Castelló, Associació Cultural Institut Obrer, Associació Memoria Histórica » El Molí» de Quart de les Valls, Sillas contra el hambre, Associació Republicana de la Safor, Assoc Familiars Víctimes del franquisme de la Fossa 100 de Paterna, AMH de Pego M. Dolors Lloret, XEIM, Amics de la FUE, Guadassuar per la Republica, Associació cultural d’Aldaia Vora Vía, Associació Dones i homes Lliures, Asociación 14 de Abril de Siete Aguas, EUPV.
Acto público de memoria y homenaje
26 de septiembre, 18,30 horas
Centre Cultural La Nau
Universitat de València
Adhesiones: justicia.reparacio@gmail.com
#27SResistenciaAntifranquista #AlAlba
#27DeSeptiembre #VientosDeDignidad #27sep75
Comparte este artículo, tus amig@s lo agradecerán…
Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es Telegram: LoQueSomosWeb
Bluesky: LQSomos; Twitter: @LQSomos Facebook: LoQueSomos
Instagram: LoQueSomos WhatsApp: LoQueSomos;
