Formigonar l’esponja? mentre la DANA deixa víctimes mortals al País Valencià

Per Agéncia LQS*

Des dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció vam fer aquesta nota de premsa de l’Alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, sobre el PAI de la FONT BAIXA, en contestació per aquest article on defensa la construcció en zona d’horta, just després del que va passar aquest passat dilluns amb les inundacions a les comarques de La Safor i La Mar… El alcalde de Alfafar, sobre el PAI de la Font Baixa: «Serán 940 viviendas construidas al modelo Ikea»

Nota de premsa:

L’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, insisteix a formigonar l’última horta que va actuar d’esponja mentre la DANA Adam deixa tres víctimes mortals al País Valencià

Els comités responen que «elevar el sòl 80 centímetres no resol la pressió sobre el nivell freàtic ni la impermeabilització massiva del terreny», assenyalen que el PAI és «la punta d’un model que decideix la Conselleria amb la patronal del ciment» i reivindiquen que «defensar l’horta és defensar la vida».

Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) responen a l’article de l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, en què defensa un projecte urbanístic que la pròpia emergència climàtica ha deixat en evidència. Però el focus és més ampli: Adsuara no és un cas aïllat, és l’executor local d’un model que es decideix a la Conselleria de Vivenda, on la patronal de la construcció i el Govern valencià comparteixen taula per dissenyar les lleis del sòl.

I no parlem d’una tragèdia abstracta. La DANA Adam ha deixat almenys tres víctimes mortals al País Valencià, 145 municipis confinats en el moment àlgid, amb 850.000 persones tancades a casa, i unes 8.000 hectàrees de cultiu anegades a la Safor i la Marina, segons AVA-ASAJA. Amb centenars de vivendes i negocis afectats, la factura serà multimilionària i no es descarta la zona catastròfica. Mentre tot això passa, Adsuara insisteix a qualificar de «segur» un desenvolupament que eleva les cases 80 centímetres sobre el nivell de l’aigua.

El marc legal: la Generalitat i la patronal del ciment

El PAI de La Font Baixa no s’entén sense el marc legal que el fa possible. El Sello Vive Comunitat Valenciana i el Decreto 180/2024 reconeixen que el pla es sustenta en «promoure la col·laboració público-privada, posant en comú la capacitat operativa del sector». I l’avantprojecte de la nova Llei del Sòl es va presentar a la seu de la patronal de la construcció de Castelló (APECC), amb el director general d’Urbanisme, Miguel Ángel Ivorra, i Fernando Renau. «Que la patronal del ciment organitze la presentació de la llei que regula el sòl és com convidar el llop a dissenyar el corral. I després ens pregunten per què no ens fiem dels plans d’inundabilitat». «Adsuara és el teloner perfecte del que fa la Generalitat a gran escala: ell diu ‘al model Ikea’ per a 940 vivendes; la Conselleria diu ‘col·laboració público-privada’ per a cinc milions de metres quadrats. La diferència no és ideològica: és hidràulica».

El conte dels 80 centímetres i la pressió per metre quadrat

Adsuara argumenta que les vivendes s’elevaran 80 centímetres sobre el nivell de la dana i que el projecte inclou tancs de tempesta, un llac i 60.000 m² de zones verdes. Per als comités, és una cortina de fum: «Elevar el sòl no resol la pressió sobre el nivell freàtic ni la impermeabilització massiva del terreny. I els 60.000 m² de zones verdes no compensen els 140.000 m² d’horta que es formigonaran». Les inundacions d’aquest dilluns, amb desbordaments del Girona i el Vernisa, demostren que la comarca no necessita més laboratoris de prova amb l’aigua, sinó espais que l’absorbisquen. La infraestructura és fràgil: cal recordar el pont de Picanya i què podria passar amb els pilars d’alçament dels edificis.

Els càlculs que l’alcalde omet: 940 vivendes en 140.000 m² són 6,7 vivendes per cada 1.000 m² (67 per hectàrea). Amb 2,5 habitants per llar, el PAI injectaria 2.350 residents permanents i 1.410 vehicles addicionals en una xarxa viària ja col·lapsada. «On estan els col·legis, els centres de salut, el transport públic i les depuradores? En el projecte només veiem torres i aparcaments». A més, augmentaria la contaminació per fums, residus urbans i l’impacte de la construcció, que per proximitat afectaria directament l’Albufera.

De poble a zona dormitori

Els comités alerten del model de poble que el PAI imposa: «Un barri de 940 vivendes sense cap equipament públic no és un barri: és una zona dormitori enganxada a l’horta». El PAI no respon a les necessitats reals d’Alfafar, sinó a la lògica de la promotora: omplir sòl barat amb habitatge nou. «Alfafar no necessita més torres: necessita que els carrers tinguen vida, que el comerç local no tanque, que els joves puguen quedar-se al poble i que l’horta siga un espai productiu i de trobada, no una tanca publicitària d’una promotora».

I això també mata la identitat del poble. Perquè el PAI no només canvia sòl per formigó: substitueix població. Amb 940 vivendes noves i preus de mercat lliure, el poble expulsa part de la seua gent i atrau població de fora, mentre el centre s’ buida i el poble es converteix en una zona dormitori on només es va a dormir. I quan la vida es trasllada fora, es perden les formes de relacionar-se, els espais de trobada, la vida de barri i les festes patronals que durant generacions han donat sentit i cohesió a Alfafar. Un poble no és un conjunt de torres: és la seua gent, les seues costums, la seua memòria i la seua manera de viure

La solució a l’habitatge no és més formigó sobre zona inundable, sinó mobilitzar l’habitatge buit, declarar zona de mercat residencial tensionat i articular un mercat protegit de lloguer. «Si de veritat es volguera resoldre el problema de l’habitatge, es començaria per açò. El PAI no és la solució: és el negoci».

Llocnou de la Corona i l’ombra de Bertolín

L’alcalde de Llocnou de la Corona, Nicolás Pérez González —poble que limita amb els terrenys del PAI—, ha mostrat el seu rebuig frontal i ha sol·licitat informes a Alfafar i a la CHX per avaluar l’impacte en la inundabilitat i l’augment de població. «Adsuara diu que Llocnou també té agents urbanitzadors en el projecte, com si això fora un argument. El que Llocnou té és un alcalde que pregunta abans de formigonar. Cosa que a Alfafar sembla un exercici revolucionari», ironitzen els comités.

Els comités exigeixen transparència i pregunten per què Adsuara té tant d’interès que el PAI isca endavant. L’ombra de la constructora Bertolín planeja sobre l’operació: segons l’informe de l’Agència Tributària en el marc del cas Montoro, el grup va pagar quasi 242.000 euros al despatx Equipo Económico, fundat per Cristóbal Montoro, i apareix en la llista de clients d’eixe despatx, alhora que, de manera paral·lela, està assenyalada en causes de finançament irregular del PP valencià. «La coincidència d’interessos entre una constructora amb aquest historial i un alcalde del PP que porta anys empenyent el projecte ens sembla, si més no, una casualitat molt curiosa».

Conseqüències polítiques i penals i moratòria ja

Els comités plantegen una qüestió de fons: voler seguir construint sabent el que pot passar no hauria de tindre conseqüències polítiques i penals? Si hi ha informes tècnics que alerten del risc, si el territori ja s’ha inundat i si la ciència climàtica assenyala que aquests episodis seran més freqüents i intensos, aprovar-ho i empenyar-s’hi no pot quedar impune. «No parlem de mala sort. Parlem de decisions. I les decisions tenen conseqüències i responsabilitats».

Per tot això, els CLER exigeixen a l’Ajuntament d’Alfafar i a la Generalitat una moratòria immediata de tots els macroprojectes i, en concret, del PAI de La Font Baixa fins que es facen estudis hidrogeològics independents, s’avaluï la capacitat de càrrega dels serveis i s’òbriga un procés de participació ciutadana real. «Mentre hi haja veïns pujats als terrats a Oliva o a Els Poblets, no permetrem que es venga la moto de la ciutat blindada. El negacionisme no només és negar el canvi climàtic; és negar que l’aigua torna. I torna. Cada vegada més fort. Defensar l’horta és defensar la vida. L’única pregunta és si l’alcalde Adsuara estarà aquesta vegada mirant per la butxaca de les grans constructores i del seu partit o del costat de la prevenció, la seguretat del territori i la defensa de la vida», sentencien.

* Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció

Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Facebook: LoQueSomos;
Instagram: LoQueSomos; WhatsApp: LoQueSomos;
Youtube: @LoquesomosAudiovisual