«El foc no té la culpa»: els CLER assenyalen els responsables humans de la crisi climàtica
Origen del foc: en la linea eléctrica en mal estat de la zona
Por Agencia LQS*
«Davant el fet que hi ha ara més incendis incontenibles, més onades de calor que causen milers de morts i moltes més inundacions devastadores que fa un segle, no podem oblidar que les principals persones responsables d’esta inacció tenen noms i cognoms, i exigim que es jutge la seua responsabilitat ètica, política, i, arribat el cas, penal…»
Davant els recents incendis i catàstrofes naturals, els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció denuncien que les tragèdies climàtiques no són accidents, sinó conseqüència d’un sistema que prioritza el lucre per damunt de la vida. Exigeixen responsabilitats polítiques i penals per a qui, amb la seua inacció, posa en risc la ciutadania…
El foc no té la culpa
Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció, sorgits després de la DANA a València, exigixen posar el focus en les persones responsables del sistema econòmic que provoquen les tragèdies climàtiques.
Els CLER se solidaritzen amb els mort i les seues famílies, tant del incendi declarat en Els Gallards (Almería) amb 12 morts i 24 desapareguts en estos moments, com amb els milers de morts per les onades de calor, que han disparat les morts a Espanya a 622 casos sol en estos primers dies de juliol. No s’entén com es sigueix prioritzant el creixement econòmic infinit i no s’estudien mesures de prevenció i sistemes d’alerta, durant tot l’any, que posen fora de perill a la població.
Insistixen els CLER: “Davant el fet que hi ha ara més incendis incontenibles, més onades de calor que causen milers de morts i moltes més inundacions devastadores que fa un segle, no podem oblidar que les principals persones responsables d’esta inacció tenen noms i cognoms, i exigim que es jutge la seua responsabilitat ètica, política, i, arribat el cas, penal. Les persones afectades som totes, però les principals culpables d’ignorar a la ciència i prioritzar el lucre a curt termini són relativament poques.”
A més, dins d’un context de crisi climàtica com l’actual, segons els CLER: “És una irresponsabilitat criminal el menyspreu a les nostres vides i a la nostra seguretat per part de la majoria dels governants. Els experts sempre insistixen que les vides se salven amb la prevenció, no en l’emergència. En la nostra societat ara mateix no hi ha ni protocols adequats, ni suficient formació i informació a la ciutadania, i els màxims responsables sobre el paper demostren no ser-ho en la pràctica, siga per falta de preparació o per tindre altres interessos”. Els territoris més afectats per la DANA continuen plens de pintades amb les xifres “20.11” que recorden l’hora a la qual van sonar les alarmes, quan ja era molt tard per a salvar vides. A Andalusia, lamenten els CLER, s’ha tornat a repetir esta irresponsabilitat amb resultat de tragèdia i novament es va menysprear la utilitat del ES-Alert.
En un context més ampli, els CLER remarquen que els models de governança de les nostres societats no estan preparats per a fer front als problemes que s’estan produint, i que es continuaran produint al llarg de tot el segle XXI. Consideren urgent i imprescindible la participació ciutadana mitjançant un sistema de democràcia participativa com a base de construcció d’un marc de convivència que pose la vida en el centre, respectant els Drets Humans , Animals i de la Terra.
Amb els recents i tràgics successos d’Andalusia s’ha tornat a posar de manifest, com va ocórrer amb la DANA, la necessitat que la societat s’acte organitze també d’un mode molt més horitzontal, responsable, coordinada amb les mesures que marquen les expertes en emergències, que ara són ignorades.
Per a acabar i amb un profund dolor els CLER reflexionen amb esta cançó “No li tinc ràbia al riu. […] L’aigua no té culpa, no té càrrec ni autoritat.” canten Maria Laura i Alejandro des de València. Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) ens recorden, en prosa, que les tragèdies climàtiques tenen culpables humans que dirigixen un sistema econòmic que no prioritza la vida
Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Twitter: @LQSomos;
Facebook: LoQueSomos; Instagram: LoQueSomos;
WhatsApp: LoQueSomos;
Lectura política de la Coordinadora Juvenil Socialista (CJS) ante la oleada de incendios.
…La pregunta, por tanto, no puede ser solo cómo el fuego ha podido avanzar con tanta violencia, sino por qué ha encontrado las condiciones necesarias para convertirse en tragedia.
La respuesta queda oculta cada verano tras el mismo guion. Llegan las imágenes del fuego y las evacuaciones, comienza el cruce de acusaciones sobre la falta de medios y finalmente todo queda reducido a la incompetencia del gobierno de turno o a una supuesta fatalidad climática.
La crisis climática prolonga las temporadas de riesgo, eleva unas temperaturas que ya de por sí han provocado más de mil muertos por calor desde junio, reduce la humedad y favorece incendios cada vez más intensos y difíciles de controlar. Pero no actúa sobre un territorio ordenado de forma casual. Lo hace sobre montes sin gestionar, pueblos abandonados, servicios públicos degradados y actividades agrarias y ganaderas en retroceso. Los pueblos no se vacían solos ni los montes se abandonan por casualidad.
Durante décadas, el empleo, los servicios y las infraestructuras se han concentrado en unos pocos núcleos, expulsando a la juventud trabajadora y convirtiendo amplias zonas rurales en espacios subordinados a la producción energética, las grandes explotaciones, el negocio forestal o la simple especulación con la tierra.
Esta ordenación del territorio responde a una lógica muy concreta. Cuando una actividad resulta rentable los beneficios quedan en manos privadas, cuando deja de serlo el terreno se abandona, y cuando todo arde el conjunto de la sociedad paga la extinción, las indemnizaciones, la reconstrucción, y en demasiadas ocasiones lo paga con sus propias vidas. Los beneficios se privatizan mientras el riesgo y los costes se socializan. Por eso, la cuestión de los incendios no puede separarse de la propiedad de la tierra ni del poder de los grandes terratenientes, fondos y empresas para decidir sobre enormes extensiones del territorio sin asumir las consecuencias sociales y ecológicas de sus decisiones.
Esta misma irracionalidad se expresa con especial crudeza en las condiciones de quienes combaten el fuego. Bomberos y trabajadores forestales permanecen atrapados en una red de empresas públicas, contratas y subcontratas, con salarios bajos, contratos temporales, plantillas insuficientes y jornadas interminables. Muchos trabajadores solo alcanzan un salario medianamente digno cuando el monte ya está ardiendo, acumulando horas extraordinarias y poniendo en peligro su vida. Durante décadas las diferentes administraciones públicas han construido un modelo que considera la prevención un gasto prescindible, mantiene plantillas temporales y concentra los recursos cuando el incendio ya está desatado. No puede llamarse eficiente a un modelo que precariza durante todo el año a quienes después presenta como héroes durante la catástrofe. Es evidente que existen responsabilidades políticas concretas….
…Los incendios revelan, en última instancia, la incapacidad de la sociedad capitalista para organizar racionalmente su relación con la naturaleza….
https://insurgente.org/lectura-politica-de-la-coordinadora-juvenil-socialista-cjs-ante-la-oleada-de-incendios/