La Generalitat legisla el sòl amb els constructors mentre la DANA torna a ofegar el territori
Per Agència LQS
Acord Social Valencià. Nota de premsa:
La Generalitat legisla el sòl amb els constructors mentre la DANA Adam torna a ofegar el territori que volen formigonar
La DANA Adam va deixar 715 litres per metre quadrat en poc més de 24 hores a la Marina Alta, va desbordar el riu Girona, va enfonsar Oliva i va obligar a confinar la Safor, amb persones atrapades als terrats esperant rescats aeris. El balanç provisional és d’almenys tres morts al País Valencià.
La Generalitat va arribar a confinar 145 municipis del litoral valencià i alacantí, amb 850.000 persones tancades a casa, i unes 8.000 hectàrees de cultiu anegades a la Safor i la Marina, segons AVA-ASAJA. Amb centenars de vehicles arrossegats i vivendes i garatges inundats, es tem una factura multimilionària i no es descarta la declaració de zona catastròfica.
No és la primera vegada. L’Acord Social Valencià ja va advertir, arran de la DANA de 2024, que el que havia passat podia tornar a passar en qualsevol lloc del País Valencià, i va nàixer precisament amb la voluntat d’assenyalar el model econòmic que ens porta a esta situació. En aquell moment també va qualificar els pressupostos del Consell de PP i Vox de negacionistes de la crisi ecosocial, uns pressupostos «de mort i miseria». Dos anys després, la DANA Adam torna a ofegar el mateix territori que es vol formigonar.
Mentre es comptabilitzen els danys, l’Acord Social Valencià i els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) posen el focus en qui decideix on es pot construir. Denuncien que la Generalitat està legislant el sòl amb les constructores assegudes a la taula i exigeixen una moratòria immediata de tots els macroprojectes en zones inundables.
La «col·laboració público-privada» que el Consell ven com a èxit
El Sello Vive Comunitat Valenciana i el Decret 180/2024 regulen la col·laboració público-privada en vivenda. El text reconeix que el pla es sustenta en «promoure la col·laboració público-privada, posant en comú la capacitat operativa del sector» i que la resposta de les constructores a les licitacions és «un factor clau». Per als comitès, això no és col·laboració: «És subordinació. La Generalitat no legisla per ordenar el territori, legisla perquè el territori siga ordenable per les constructores».
Amb l’avantprojecte de la nova Llei del Sòl és encara més explícit: l’APECC va acollir la presentació del text, amb el director general d’Urbanisme, Miguel Ángel Ivorra, i Fernando Renau, un dels responsables tècnics de la redacció. «Que la patronal del ciment organitze la presentació de la llei que regula el sòl és com convidar el llop a dissenyar el corral. I després ens pregunten per què no ens fiem dels plans d’inundabilitat».
Gandia: una altra manera de fer les coses
Davant l’onada de formigó que amenaça l’Horta Sud, els comitès assenyalen un contraexemple: Gandia ha invertit més de 40 milions d’euros en dues dècades en cicle integral de l’aigua, col·lectors pluvials i infraestructures hidràuliques, i va encarar la DANA de 2024 amb una capacitat de resposta que altres municipis no tenien. La renaturalització del Barranc de Beniopa, de 2,5 milions d’euros (95 % fons Next Generation), ha eliminat la canya invasora, ha recuperat la vegetació de ribera i ha construït una bassa de laminació de fins a 45.000 m³ que funciona com a parc públic. També ha sextuplicat la capacitat del col·lector del Camí Vell d’Oliva. «Gandia no ha construït torres sobre l’horta; ha construït esponges», ressenyen els comitès, que subratllen que invertir en infraestructura verda «no és un cost, és una assegurança de vida».
CV-60 i AP-7: infraestructures que fan de tap i de barrera
La prolongació de la CV-60 entre Palma de Gandia i Gandia, que la Generalitat manté malgrat els recursos judicials, suposaria la destrucció de 600.000 m² d’horta històrica de la Safor, patrimoni de més de mil anys. La Plataforma per l’Horta de la Safor denuncia que la Conselleria d’Infraestructures no ha tingut en compte el risc d’inundació en un traçat vulnerable a desbordaments de barrancs i séquies. L’AP-7, igual que la línia ferroviària València-Silla, «va actuar com una barrera durant les inundacions» de 2024 i va empitjorar les riades a municipis com Algemesí. La CHX estudia fer-la més permeable, mesura imprescindible però insuficient si no s’atura la impermeabilització del sòl que la Generalitat continua autoritzant.
La campanya per la moratòria i els macroprojectes
La campanya per la moratòria dels macroprojectes, presentada el 13 d’octubre als terrenys del PAI de La Font Baixa d’Alfafar, identifica més de 20 projectes que sumen més de cinc milions de metres quadrats de nou sòl residencial, comercial i industrial a l’Horta Sud i la Foia de Bunyol, la mateixa zona que ahir va tornar a veure com l’aigua puja. El 2024, l’horta que ara es vol formigonar «va actuar d’esponja» i va salvar la comarca; dos anys després, torna al punt de mira de les constructores. «El PAI d’Alfafar no és un cas aïllat: és la punta de l’iceberg d’una manera de fer política territorial on el primer que entra a la Conselleria és el promotor i l’últim, el veí», ressenyen els comitès.
La pròpia revisió del Patricova, presentada este octubre, reconeix que la DANA de 2024 va superar els escenaris de la cartografia vigent: els 772 mm de la rambla del Poyo van excedir el període de retorn de 2.000 anys. El conseller Martínez Mus va admetre que «la realitat de la inundació va superar els escenaris que reflectien les nostres cartografies de risc». Per als comitès, això els dona la raó: «La Generalitat té el Patricova i tots els informes que vulga. Però qui decideix què es pot construir és el promotor que passa per la Conselleria».
Els plans d’emergència no són reals sense la ciutadania
Els CLER denuncien que quasi dos anys després els plans d’emergència «segueixen sense publicar-se» i que les seues propostes «apenes s’estan tenint en compte, malgrat que les institucions presumeixen de fomentar la participació ciutadana». «Els responsables polítics segueixen amb mentalitat del segle XX. No veuen l’emergència climàtica i continuen fent els projectes com sempre». Un pla redactat d’esquena a la població, als agents socials i al teixit econòmic no és un pla real: és un document de despatx que fracassa quan arriba l’aigua. «Durant la de 2024, qui va ser realment eficaç van ser les comunitats organitzades, no l’Administració».
Moratòria ja, mentre l’aigua torna a pujar
L’Acord Social Valencià i els CLER exigeixen a la Generalitat moratòria immediata i cautelar de tots els macroprojectes en zona inundable fins que hi haja estudis hidrogeològics independents, avaluació de la capacitat de càrrega dels serveis i participació ciutadana vinculant. «Mentre hi haja veïns als terrats a Oliva o a Pego, no permetrem que es venga la moto de la ciutat blindada. Gandia ja ha demostrat que es pot fer d’una altra manera. La Generalitat pot seguir fent lleis amb els constructors, però nosaltres seguirem recordant-los que l’aigua no lliga contractes», han sentenciat. La moratòria, diuen, és l’única resposta possible mentre l’aigua torna a pujar.
Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es Telegram: LoQueSomosWeb
Bluesky: LQSomos; Twitter: @LQSomos Facebook: LoQueSomos
Instagram: LoQueSomos WhatsApp: LoQueSomos;
