Veïns de Catarroja rebutgen la construcció de 40 habitatges assequibles i exigeixen rehabilitar pisos buits
Fotografía de Prats i Camps. Vilaweb
Per Agéncia LQS
El Comité Local d’Emergències i Reconstrucció (CLER) de Catarroja ha emés un comunicat en què mostra el seu rebuig frontal al projecte municipal per a edificar un bloc de 40 habitatges de lloguer assequible al Motor de la República, en la perifèria del municipi. L’entitat adverteix que la iniciativa, emmarcada en el Pla d’Actuació Integral, fomentarà la segregació residencial en lloc de solucionar la crisi d’habitatge
El debat urbanístic a Catarroja ha encés les alarmes entre els col·lectius veïnals. El Comité Local d’Emergències i Reconstrucció (CLER) ha fet pública la seua oposició frontal al projecte de l’Ajuntament que preveu alçar un edifici amb 40 habitatges de protecció oficial a la zona coneguda com el Motor de la República, a la perifèria de la localitat.
Tot i que el CLER reconeix la “necessitat urgent” d’ampliar el parc públic d’habitatge davant problemàtiques com els desnonaments i els preus abusius del lloguer, considera que la solució triada pel consistori respon a un “model urbanístic superat”.
Crítiques al model de construcció
Segons el comunicat difós pel comité, concentrar 40 llars socials en un únic edifici i, a més, situat en la perifèria, genera un risc real de “segregació residencial”. L’entitat recorda fracassos històrics on polígons residencials construïts com a solucions tècniques van acabar convertint-se en “espais d’aïllament i exclusió social”.
Davant d’això, el CLER defensa un model de “ciutat compacta i inclusiva” que evite la reproducció de desigualtats i que aprofite els recursos existents.
Alternatives al totxo
Un dels eixos centrals de la crítica del col·lectiu és la decisió de construir des de zero sense haver esgotat altres vies legals per a mobilitzar l’habitatge buit. El comité assenyala que al municipi hi ha immobles desocupats, molts d’ells en mans de “grans tenidors, fons voltors, rendistes o entitats bancàries”.
En aquest sentit, l’escrit recorda que la Llei estatal 12/2023 del Dret a l’Habitatge contempla ferramentes com la compra d’immobles, l’expropiació, els recàrrecs fiscals a pisos buits o els convenis de cessió. “Optar directament per nova construcció sense esgotar vies alternatives resulta, com a mínim, discutible des del punt de vista de l’eficiència pública i de la sostenibilitat”, alerten.
Participació ciutadana i renaturalització
El CLER també qüestiona l’efectivitat dels processos de participació ciutadana actuals. “Per a què serveix la participació ciutadana si, quan demanem decreixement, tenim construcció?”, ironitza el comunicat, exigint un paper “real i vinculant” per a la ciutadania en les decisions que afecten el territori.
A més, el col·lectiu insistix en la necessitat de frenar l’expansió del ciment i apostar per la renaturalització dels espais. Proposen, com a alternativa al nou bloc, distribuir els habitatges socials en edificis ja existents en diferents barris, la qual cosa, segons defensen, evitaria l’estigmatització dels inquilins, reduiria l’impacte ambiental i activaria pisos actualment infrautilitzats.
El Comité conclou el seu escrit exigint que les polítiques d’habitatge a Catarroja incorporen criteris de justícia social, equitat territorial i cohesió, permetent que siga el poble qui protagonitze la seua pròpia reconstrucció després de l’emergència.
⇒ Comunicat del Comité Local d’Emergències i Reconstrucció de Catarroja ⇐
Comparteix aquest article, els teus amics l’agrairan…
Mastodon: @LQSomos@nobigtech.es; Friendica: Loquesomos;
UpScrolled: @LQSomos; Telegram: LoQueSomosWeb;
Bluesky: LQSomos; Twitter: @LQSomos;
Facebook: LoQueSomos; Instagram: LoQueSomos;
WhatsApp: LoQueSomos;
